Projecte mentoria social: un relat en temps de confinament

Projecte mentoria social: un relat en temps de confinament

Un dels joves participants de la mentoria, Ebrima Gai, el seu mentor, Fernando Bromera, i Lis Brusa, tècnica Incorpora Jove de Clúster Èxit

Incorpora Jove és un programa d'orientació formativa i laboral dirigit a joves, extutelats o que hagin estat sota mesures de protecció, entre els 18 i 30 anys. L'objectiu és que puguin definir i consolidar el seu projecte vital i professional. El programa contempla diverses accions, i enguany hem posat en marxa la iniciativa de mentoria social, un projecte que, des de Clúster Èxit, hem aplaudit des del primer moment, quan al mes de gener anunciàvem el projecte pilot.

La mentoria pretén posar en contacte a joves i persones que, de manera voluntària, els faran de mentors i els acompanyaran en aquest procés d'inserció laboral dels joves, però també en la seva integració social. Entre les tasques dels mentors estan les d'acompanyar i donar suport als joves en diferents àmbits: formació, educació, salut, autonomia, ocupació jove, entre altres. Els joves que atenem són nois i noies sense referents adults, i aquest programa obre la possibilitat als participants que puguin construir aquest tipus de relació.

I d'aquí els aplaudiments al projecte perquè, què significa la paraula mentor? No és un pare ni cap altre familiar. Si ens cenyim a la definició estricta del DIEC, el mentor és un conseller, un guia. Mentor és una persona que està present per acompanyar, orientar, treure lluentor, il·luminar...

A Clúster Èxit comencem aquesta aventura amb set parelles que s'estrenaven en aquest projecte pilot, sense saber com ballar ni quina música sonaria aquests mesos. I allà estàvem les tècniques també per donar suport a aquestes parelles i posar-hi tots els nostres esforços per mantenir la motivació i buscar l'harmonia en els moviments.

A l'inici, les trobades de les parelles es van estipular setmanalment, i, d'aquesta manera, es van començar a crear les relacions. Trobades a l'espai públic, en biblioteques, pistes de bàsquet, ponts emblemàtics al costat de relats històrics, i fins i tot en aeroports!, on vam compartir molts riures i reflexions.

Les primeres activitats conjuntes també van ser molt variades: tardes d'estudi, de relats vitals i d'intercanvi de somnis. A les reunions mensuals amb els mentors es compartien experiències i s'analitzaven accions i els seus límits. No obstant això, el que mai ens haguéssim imaginat és que el major límit que trobarien les parelles serien les parets dels nostres habitatges, la desaparició temporal de l'espai públic de trobada a causa del confinament provocat per la COVID-19.

Reformulació d'objectius i relacions a distància, les claus de la mentoria en el confinament

En un primer moment, l'arribada del confinament es va viure com una gran porta que ens havien tancat a la cara. Tots aquests objectius, la inserció laboral dels joves i les activitats que les parelles començaven a materialitzar des del projecte de mentoria, es congelaven en el temps. Treballar des de la incertesa seria fàcil, però els mentors no van defallir davant aquest contratemps. Es va decidir llavors reformular objectius i adaptar-los al confinament, convertir les trobades presencials en virtuals i fer que aquesta relació que s'havia establert continués creixent, aquesta vegada, però, en la distància. Era clar, calia adaptar-se a les noves condicions.

Per començar a treballar en aquest escenari, vam planificar reunions virtuals a 3 bandes (tècnic, mentor, jove) per acordar aquests objectius a treballar. I com si la música comencés a sonar de fons, les parelles van començar a coordinar els seus passos. Alguns dels temes que van començar a fluir van ser suport a la gestió del calendari setmanal, cerca de treball, estudi del teòric del permís de conduir, entrenaments Indoor, millora d'idiomes, cerca d'habitatge, edició de vídeos creatius i alimentació saludable.

Estem a mig camí. Ens queda la segona part d'aquesta experiència que està sent un aprenentatge per a tothom. Els joves estan vivint situacions d'incertesa i, segurament, hauran de superar situacions complexes quan el confinament acabi i hagin de reconstruir i recrear les seves vides. Però no estaran sols en el camí cap a la inserció laboral dels joves i la seva integració social.

Com a tècniques també haurem d'estar preparades per a aquest repte que ens espera. El desconfinament requerirà que estiguem preparades per a la contenció i gestió de les emocions, estar atentes a les necessitats i a les oportunitats, però també ens exigirà creativitat i paciència, prudència i sobretot bon humor.

Lis Brusa Encunya, tècnica Incorpora Jove de Clúster Èxit, entitat del Grup Incorpora Girona

Compartir:

linkedin