Com es treballa des de la Fundació Pere Mata en la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental? Quins processos segueixen per obtenir els resultats esperats? Quina relació mantenen des del programa Incorpora Salut Mental amb els usuaris i usuàries que hi acudeixen? Consol Franch Díaz, tècnica d’inserció i prospecció laboral de la Fundació Pere Mata, respon a aquestes i a moltes altres preguntes sobre salut mental i el seu paper com a tècnica del programa.

Atenció personalitzada per a les persones amb problemes de salut mental

A la Fundació Pere Mata treballem exclusivament amb persones amb trastorns mentals severs des d’una vessant social, és a dir, tenim serveis tant d’inserció laboral com d’habitatges, a més de l’àrea de tuteles i residències. Jo soc tècnica Incorpora des de 2018 i tinc la funció de gestionar el servei d’inserció laboral en empreses col·laboradores amb el programa.

Els usuaris i usuàries solen arribar derivats de la xarxa d’Incorpora Salut Mental perquè donem resposta a les seves necessitats laborals. Sobretot, treballem a través de sessions individuals, ja que les peculiaritats de cada trastorn fan que sigui més beneficiós atendre’ls de tu a tu.

El primer que cal treballar amb aquest col·lectiu és el perfil professional, ja que moltes vegades l’aparició del trastorn (que sol donar-se a l’inici de la vida adulta) ha truncat el seu desenvolupament. Un cop conegudes les necessitats, habilitats i competències de l’usuari o usuària, procedim a buscar ofertes de treball que coincideixin amb el seu perfil, alhora que anem treballant aspectes que necessiti millorar, siguin competències bàsiques o transversals.

La importància de la tasca del tècnic d’inserció i prospecció

Com a tècnica d’inserció laboral, la meva tasca principal és la de preparar i fer les entrevistes individuals, ja que és imprescindible saber amb cada persona en quina part del procés ens trobem i què volem abordar en aquesta sessió en particular.

També vam participar en diferents projectes que es gestionen des de l’oficina tècnica de salut mental. En el meu cas, per exemple, he col·laborat en la revisió i difusió de la “Guia de suport a la presa de decisions en processos d’acompanyament a la inserció laboral” i he participat en la revisió del material per desenvolupar un taller formatiu per a equips tècnics d’orientació Incorpora sobre la salut mental en els processos d’acompanyament.

Actualment estem realitzant tres accions dirigides a millorar la prospecció amb les empreses: un catàleg d’accions de sensibilització en salut mental, una formació en salut mental per a caps intermedis (de la qual soc colíder juntament amb l’oficina de salut mental) i l’edició de material informatiu per a la prospecció.

La lluita contra els estigmes i la discriminació de les persones amb trastorns mentals

Com a professional en treball social i salut mental, la millor part de la meva feina és poder ajudar un col·lectiu vulnerable al qual costa tant trobar feina. Cal partir de la base que les persones amb discapacitat són l’última opció a l’hora de la contractació, llevat que sigui per complir la llei que obliga les empreses, i dins del col·lectiu de discapacitat, el trastorn mental és el que es troba a la cua, és a dir, són els últims que es tenen en compte per cobrir un lloc de treball, quan la majoria de les vegades tenen les mateixes capacitats per desenvolupar aquella feina com qualsevol altre. És increïble la satisfacció de veure l’alegria als seus ulls quan aconsegueixen el seu objectiu, l’agraïment sincer que et donen per haver-los ajudat a sentir-se com el que són, persones, i no com els altres els fan sentir, malalts/es.

No obstant això, el que és més difícil de la meva professió és trencar l’estigma en salut mental que hi ha en l’àmbit laboral. No, no s’intentaran suïcidar al lloc de treball amb productes del magatzem. No, no causaran més baixes mèdiques que qualsevol altre. No, no es tornaran agressius quan els corregeixis alguna cosa que han fet malament. Sí, sí que tenen totes les capacitats laborals necessàries per dur a terme la feina que proposes. Vivim en una societat en què les malalties cròniques físiques no estan mal vistes, encara que requereixin igualment medicació i regulació de per vida. No obstant això, les malalties mentals segueixen sent un tabú.

Aquest estigma i discriminació en salut mental acaba afectant els que pateixen un trastorn, en molts casos desenvolupant un autoestigma. Estan tan acostumats que la societat els digui que són malalts i que no serveixen per treballar, que acaben creient que només són vàlids per a certes feines. La realitat és que no és així. De fet, hi ha infinitat d’estudis que demostren que la feina, per a una persona amb trastorn mental, acaba sent terapèutica i redueix dràsticament la quantitat de recaigudes o ingressos que pugui tenir aquesta persona al llarg de la seva vida.

Com sol ser la relació amb l’empresa i amb l’usuari?

La relació amb l’empresa per part dels usuaris inicialment sol ser recelosa. De fet, això fa que no sempre informin l’empresa que tenen un trastorn, cosa que en moltes ocasions deriva en una mala experiència per part de l’empresa, que no fa més que augmentar els estigmes que hi ha sobre aquest col·lectiu. Per això, parlem als nostres usuaris i usuàries de la importància de no amagar els seus trastorns.

Sovint, a més, també és complicat per a nosaltres entaular una relació de confiança amb ells, ja que acudeixen al nostre programa amb una idea preconcebuda del que volen, idea que no sempre és possible fer realitat. Reajustem les seves demandes a la realitat del mercat laboral actual i, un cop superat aquest primer obstacle, la relació té els seus alts i els seus baixos. No obstant això, quan les altes expectatives no es compleixen, hi ha risc d’abandonament del projecte. De vegades els participants van i venen, sempre en funció de les seves necessitats en aquell moment, de dificultats sorgides de cop i volta o, en alguns casos, per recaigudes derivades del seu trastorn. Què fem en aquests casos? Donar-los la benvinguda de nou i seguir per on es va quedar el treball com si no hagués passat res, reprenent el que es va iniciar i treballant el perquè de la desaparició.

Incorpora Salut Mental, un nexe entre empreses amb RSC i persones amb problemes de salut mental

Des del meu punt de vista, el millor aspecte que aporta el programa Incorpora a la societat és el seu treball en xarxa, ja que permet trobar l’oferta perfecta per al candidat perfecte. Sense aquesta metodologia, no s’obtindrien ni la meitat dels resultats que obtenim actualment. Et permet, d’una banda, donar-te a conèixer a les empreses amb RSC i, de l’altra, oferir a les persones amb trastorns mentals més oportunitats d’inserció sociolaboral. Això fa que hi hagi un benefici a la societat tant a nivell d’empreses com a nivell de persones usuàries.

L’any 2020 es van aconseguir, a través de la Fundació Pere Mata, entitat del Grup Incorpora Tarragona, la inserció laboral d’11 persones a través de 20 contractes laborals diferents, ja que alguns dels usuaris i usuàries van tenir més d’un contracte diferent en aquest període. D’aquests contractes, un va ser indefinit, set d’una durada d’entre tres mesos i un any, i 12 d’una durada inferior a tres mesos.

Consol Franch Díaz

Tècnica d’inserció i prospecció laboral de la Fundació Pere Mata